Resultats de la cerca

Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167

Succeí Alaric II, però, atacat alhora pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona, des d’on demanà ajut a Teodoric, rei dels ostrogots Aquests li restituïren la Septimània, però nomenaren rei Amalaric, i Gesaleic fugí al nord d’Àfrica Morí en intentar de recuperar la corona amb l’ajut dels vàndals

Fill de Canut II de Dinamarca I d’Anglaterra i d’Emma de Normandia Succeí el seu pare en la corona danesa i obtingué l’anglesa en morir el seu germà Harold I Fou impopular, per les fortes taxes que imposà al poble Amb ell s’extingí la dinastia danesa a Anglaterra

Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878

Fou incorporat a la corona 1532 i erigit en ducat paria per Lluís II de Borbó 1539, que fou l’origen dels Borbó-Montpensier El domini i el títol passaren per matrimoni als Orleans, i els seus membres més importants foren Anna Maria Lluïsa d’Orleans i Antoni Maria Felip d’Orleans

Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…

A l’època moderna les encomiendas foren molt apreciades, car es tractava d’unes senyories territorials les rendes i la jurisdicció de les quals corresponien a l' encomendero llur valor era calculat, a les acaballes del s XVIII, en uns 12 milions de rals de billó Les encomiendas no foren renovades durant la guerra de la Independència hom dedicava el producte de les vacants a pagar les necessitats de la guerra, i foren abolides amb el règim senyorial Aquesta institució medieval fou la base de les famoses encomiendas de indios aplicades a Amèrica després de la descoberta i que consistien en la…

Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un objecte amb la…

Vida i obra Llicenciat 1942 en filosofia i lletres per la Universitat de València, el 1944 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Parallelament, s’incorporà com a secretari a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fou collaborador de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC El 1946 es doctorà amb la tesi Valencia urbana medieval a través del oficio de mustaçaf 1957, on estudià les estructures socioeconòmiques de València vers el 1300 El 1956 fou contractat per la UNESCO com a cap de la unitat mòbil de microfilm, càrrec que el feu viatjar per tot el món Tornà a…

Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda