Resultats de la cerca

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila József També ha…

Collaborador de “Joventut”, El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , “Catalunya Artística”, L’Atlàntida , entre d’altres En poesia, de factura modernista i amb influències d’Apelles Mestres, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, i Jovenesa 1906, un recull de poemes classicitzants de to vitalista i dionisíac que dedicà a Frederic Rahola Fou amic de Picasso, que illustrà alguns dels seus poemes També escriví llibrets per a òperes, entre els quals sobresurt el d’ Hespèria 1907, musicat per Joan Lamote de Grignon Algunes de les seves crítiques quedaren recollides en el volum…

Ha fet crítica literària, artística i de teatre, i de divulgador radiofònic Com a redactor treballà al “Diari de Barcelona” i a “El Noticiero Universal” Ha escrit teatre de consum, biografies i guies itineràries en castellà En català té, en collaboració amb Lluís Elias, Romeu de 5 a 9 , amb més de mil representacions

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de crítica…

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i…

De la seva narrativa, caracteritzada pel realisme psicològic, destaquen les novelles breus, sovint de tema fantàstic, que ell qualificà de romanetta terme que aconseguí d’introduir al país, com Newtonuv mozek ‘El cervell de Newton’, 1877, etc

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión Literaria 1859 de…

L’any 1974 filmà el documental Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona , un ambiciós projecte de quatre anys i 106 minuts de durada que tingué algun problema amb la censura franquista

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una…

Estudià la carrera de piano al Conservatori de Zuric, i musicologia a la universitat de la mateixa ciutat 1926-29 Fou intèrpret professional de fagot a l’orquestra estatal de Winterthur 1942-71, professor de música, compositor, crític i musicòleg En aquest darrer camp, la seva recerca se centrà en L van Beethoven, sobre el qual publicà nombrosos estudis i un catàleg de la seva obra, l’any 1927 Entre el 1959 i el 1971 publicà catorze volums com a suplement a la completa edició de les obres de Beethoven, i nombroses edicions d’obres separades També fou un compositor prolífic que…