Resultats de la cerca
Es mostren 6916 resultats
Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica
Hispània és dividida en tres províncies la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial Creació dels districtes judicials conuentus iuridici
Nouakchott
Ciutat
Capital de Mauritània des del 1957, que constitueix un districte propi.
Situada vora la costa atlàntica, és de creació recent Centre administratiu i comercial, amb alguna indústria Centre d’ensenyament superior Université de Nouakchott, fundada el 1983 Té aeroport internacional
República Àrab Unida
Història
Nom que prengué la unió d’Egipte i Síria després del plebiscit del 1958 i que continuà mantenint Egipte després de la secessió de Síria (1961) per significar la seva pretensió de centre d’una vasta federació àrab (panarabisme).
El nom fou canviat per República Àrab d’Egipte després de la creació, a Bengasi 1971, de la Unió de les Repúbliques Àrabs URA entre Egipte, Síria i Líbia
Alexander Gérard
Art
Teòric escocès de l’art.
El seu Essai sur le goût 1756 fou un dels texts fonamentals de la revaloració de la imaginació i els sentiments en la creació artística després del racionalisme classicista
Institut d’Investigacions Econòmiques
Economia
Organisme creat el 1931 per la Diputació de Barcelona i per algunes de les principals corporacions econòmiques de la ciutat (Cambra de Comerç, Cambra de la Indústria, Societat Econòmica d’Amics del País) per a l’estudi de la conjuntura econòmica.
Feu les funcions del Servei Central d’Estadística fins a la creació d’aquest El dirigí JA Vandellòs Publicà el Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques 1920-37
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
elevació
Dansa i ball
Tècnica coreogràfica introduïda en el ballet al s XVIII consistent en la creació d’un efecte d’ingravidesa per mitjà de salts i altres moviments complementaris.
almanac
Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia