Resultats de la cerca
Es mostren 5404 resultats
Sant Nicolau de Tamarit de Llitera
Art romànic
Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant…
Castell de la Torre d’Elna
Art romànic
El castell de la Torre té el seu origen, tal com el topònim assenyala, en una torre de guàrdia existent a l’indret almenys des del segle X L’any 938 ja es documenta la villa Torre , vila que és consignada repetidament a partir d’aquesta data La fortalesa de la Torre acabà essent considerada un veritable castell, i així en la donació de la parròquia de Sant Jaume de la Torre de l’any 1139 ja apareix el castrum de Turri Elnensis El domini eminent del terme de la Torre fou dels bisbes d’Elna fins a la fi de l’antic règim En l’actualitat no resten vestigis del castell, que es pot…
Sant Martí (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…
la Falç
Publicació periòdica de la Catalunya del Nord, d’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats.
El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’…
Osvaldo Dorticós Torrado
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític cubà.
Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries gener-juliol del 1959, i després substituí Urrutia en la presidència de la república juliol del 1959 El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976 Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del…
Magí de Brufaganya
Història
Personatge llegendari de la contrada tarragonina de Brufaganya.
Segons la tradició, feu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Martí de Brufaganya Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost de 306 Unes altres fonts indiquen el 19 o el 10 d’agost La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que feu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari En la seva festa hom reparteix aigua, duta en botes, d’aquestes fonts A Tarragona era el patró dels…
Sant Esteve de Bixessarri (Sant Julià de Lòria)
El primer document on apareix esmentat el nucli de població de Bixessarri és de l’any 1144 i fa referència a una permuta d’unes vinyes entre uns particulars i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles No trobem, però, cap document que parli de l’antiga església d’aquest poble, la qual fou localitzada pels serveis del Patrimoni Artístic al començament dels anys setanta, moment en què Pere Canturri hi realitzà una prospecció en la qual hi trobà restes de pintura mural És molt possible que aquesta església quedés en ruïnes al final del segle XVII, ja que la nova església que trobem actualment al…
Castell de Trejuvell (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur migració…
Josep de Barcelona
Música
Compositor i teòric català.
El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina