Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal Té un hàbit tabular, combinat amb prisma i amb bipiràmides hexagonals i també grans aïllats i formacions terroses És de color negre, amb un esclat metàllic mat i opac Té una duresa d’1-2 i una densitat de 2,09-2,23 L’estructura és en capes, cosa que n'explica la perfecta i fàcil exfoliació Malgrat que la composició és idèntica a la del diamant, cristallitza en un sistema diferent, la qual cosa determina que les seves propietats siguin tan diferents de les del diamant Hom pot trobar grafit en roques metamòrfiques, originades per…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són…

És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard  en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un període de 26…

Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…

Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de…

Al mes de maig, el primer ministre, Moana Carcasses Kalosil, va perdre la moció de confiança del Parlament i va ser substituït per Joe Natuman, el qual va incloure al seu nou gabinet dos antics primers ministres, Ham Lini vicepresident i Sato Kilman nou ministre d’Afers Estrangers Al setembre, Baldwin Lonsdale va ser elegit president del país, en substitució de Iolu Abil, el mandat del qual havia expirat feia cinc anys Al març, es va produir una epidèmia de dengue que va afectar centenars de residents de Port Vila i Luganville Aquest fet va despertar crítiques sobre la gestió del Ministeri de…

És emprat gairebé sempre en forma de solució aquosa, anomenada àcid clorhídric , la qual reacciona amb els metalls, els hidròxids i els carbonats per a produir clorurs Amb l’amoníac gasós el HCl forma fums de clorur amònic, segons la reacció NH 3 + ClH →NH 4 Cl Hom obté el clorur d’hidrogen al laboratori mitjançant la reacció NaCl + H 2 SO 4 →NaHSO 4 + HCl, i a escala industrial en una segona fase, Un altre mètode és la combinació del clor amb l’hidrogen H 2 + Cl 2 →2HCl + 22 kcal Un tercer mètode industrial es fonamenta en la reacció sobre coc a 350°C en presència d’un catalitzador de ferro…

És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CG Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral…

Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…

Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de captura de neutrons…