Resultats de la cerca

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der…

Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb MRoger, i composició amb ASardà, CGuinovart i JSoler La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel 1995, Concert per a piano 1995 i Concert per a saxòfon 1997, i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama Quintet 1985, Mutació 1987, La fira 1994, Quartet de corda 1992, Seven Looks 2003, Concierto para orquesta 2004 i Elapsed Memories , estrenada per l’OBC el 2007, i el seu segon Quartet de corda , estrenat per l’Arditti Quartet a Barcelona el Lord…

Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles Beaumarchais El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit Eugénie, 1767 Les deux amis , 1770 Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires 1773, models de pamflet i de sàtira social Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro ‘La diada boja o les noces de Fígaro…

Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons…

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows and Rejoicings…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada