Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Alberto Nepomuceno
Música
Compositor i director brasiler.
Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…
Domenico Natale Sarro
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’estrenaren a…
Jean Barraqué
Música
Compositor francès.
Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest autor El…
Karl Friederich Schinkel
Música
Arquitecte i escenògraf alemany.
Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte…
Antonio Gaetano Pampani
Música
Compositor italià.
Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Urbino, però…
Francesco Mannelli
Música
Compositor i cantant italià.
Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…
Antoni Ramon Pasqual i Fleixes
Història
Filosofia
Lul·lista.
Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…
,
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…
Les elatinàcies
Aquesta petita família de plantes, una bona part de les quals són aquàtiques i pròpies de les sèquies i dels arrossars, comprèn només dos gèneres i una quarantena d’espècies anuals o perennes Tenen les fulles oposades o verticillades, amb estipules les flors, menudes i poc visibles, són hermafrodites i es disposen solitàries a l’axilla de les fulles o agrupades en cimes Les espècies que viuen a l’aigua floreixen i fructifiquen sense obrir les flors, i les granes que produeixen, molt petites, són dispersades principalment pels ocells, però també per l’aigua i pel vent Aquests sistemes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina