Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Lluís Zurdo de Olivares
Història
Transports
Ferroviari i polític castellà.
De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i diversos…
Rafael Nogués
Història
Cronista.
Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l’anagrama de Seugon és possible que a més de simple relator de fets fos també l’autor dels arguments, els versos, etc, intercalats en les relacions La més interessant és la de la mascarada celebrada a Barcelona el 1633, que inclou intervencions en català Escriví diverses composicions catalanes —una de les quals és inclosa a la Curiositat Catalana on és molt elogiat—, dècimes i el romanç Avís per la mort
Accademia del Cimento
Acadèmia científica fundada el 1657 a Florència per Leopoldo de Medici, seguint l’exemple de l’Accademia dei Lincei i l’ensenyament de les doctrines de Galileo Galilei, recollit pels seus deixebles.
Tingué com a objectiu l’estudi dels mètodes experimentals i de la física moderna Els primers experiments foren fets sobre la pressió de l’aire, els efectes del buit, la congelació dels líquids, les propietats de la calor, la propagació del so i de la llum, qüestions d’astronomia i de ciències naturals, etc Tingué relacions directes amb les altres acadèmies científiques europees, particularment amb l’Académie des Sciences, de París, i la Royal Society, de Londres Publicà uns Saggi Florència, 1666, que permeten d’establir la important contribució que féu al moviment científic de l’…
poema de Fernán González
Literatura
Poema èpic castellà i anònim.
Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor
Ramon Almeda i Callís
Política
Dret
Advocat i polític.
Nomenat Secretari de la Joventut de la Lliga Regionalista de Barcelona el 1932, collaborà a La Gazeta de Vich 1932-33 i a La Veu de Catalunya des de finals de 1932 El 1933 es presentà en les eleccions de diputats a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya, però no resultà elegit Tampoc fou elegit, per poc, compromissari en l’elecció del President de la República el 1936 Fou defensor dels anarquistes que participaren en els Fets d'Octubre de 1934, i morí a mans d’un grup afí als llibertaris a qui havia defensat
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica…
saga
Literatura
Nom genèric de les narracions llegendàries de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava.
Es redactaren gairebé totes a Islàndia, entre el poble noruec que emigrà a l’illa, cap al segle XII, però daten possiblement del segle X, i han estat conservades per transmissió oral En un primer estadi, narren fets d’individus o famílies de la noblesa islandesa o esdeveniments generals de la història d’Islàndia, com la Kristnisaga i la Sturlungasaga Més endavant s’ocupen de la història dels reis noruecs, com la Heimskringla Finalment es convertiren en reelaboracions prosificades d’antigues llegendes heroiques, amb abundants elements fantàstics i mítics un exemple perfecte és…
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial Constitueix també delicte l’…
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…
cap
Transports
Tros de corda, especialment de la usada a bord dels vaixells.
Els caps eren fets amb fibres vegetals, sobretot cànem actualment els més emprats són els de fibres artificials, els quals són formats torcent aquestes, en el sentit d’esquerra a dreta, per constituir una filàstica , que, en ésser torçuda amb d’altres, de dreta a esquerra, formen un cordó , que, torçut amb d’altres, d’esquerra a dreta, formen una guindaressa , que, torçuda amb dues més, de dreta a esquerra, formen un calabrot Els caps de fibres artificials, especialment les guindaresses, poden portar un cordó com a ànima, per a impedir que al seu interior resti un espai buit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina