Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
desembre
Cronologia
El dotzè i darrer mes de l’any.
Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies
Lleis Palatines
Història
Conjunt de disposicions que regulava les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca: canceller, mestre racional, cambrer i camarlenc, amb llurs subordinats.
Les féu redactar en llatí Jaume III de Mallorca, el 1337, i serviren de model a Pere III de Catalunya-Aragó, el 1344, per a les seves Ordinacions , que en són la traducció al català, feta pel secretari reial Mateu Adrià El còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou dut per Jaume III a França, i avui és la Koninklijke Bibliotheek Bibliothèque Royale de Brusselles
Alessandro Piccolomini
Cristianisme
Literat i eclesiàstic italià.
Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa 1684, segona edició 1697, a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702
Léon-Paul Fargue
Literatura francesa
Poeta i prosista francès.
Pertangué al grup de la “Nouvelle Revue Française” El barri llatí li inspirà cròniques ciutadanes plenes d’imaginació i d’una poesia que ultrapassa la realitat quotidiana Les seves poesies Tancrède, 1894 Poèmes, 1912 i les seves proses poètiques Le piéton de Paris, 1939, relacionades amb el simbolisme de Verlaine i les aventures oníriques dels surrealistes, són, però, molt lúcides La seva tècnica segueix la tradició de la poesia romàntica
Diego Escolano y Ledesma
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Estudià a El Escorial i a Alcalá i Salamanca Fiscal i conseller del Consell Suprem de la Inquisició, fou bisbe de Mallorca 1656-60, Tarassona 1660-64, Segòvia 1664-68 i Granada 1668-72, difongué l’orde dels servites i publicà 1660 el sínode de Mallorca del 1659 i altres escrits, entre els quals una Epistola en llatí i castellà contra la rebellió dels moriscs de Las Alpujarras 1667, 1671
Einar Löfstedt
Lingüística i sociolingüística
Literatura sueca
Llatinista suec.
Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental
Francesc Ros
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina