Resultats de la cerca

El Consell Constitucional francès es manifesta en contra de la Carta Europea de les Llengües Regionals, que va ser signada per França el passat 5 de maig amb la condició que fos ratificada per l’Assemblea Nacional Abans, però, el president francès, Jacques Chirac, va demanar un informe al Consell Constitucional sobre la compatibilitat amb l’article 2 de la Constitució, segons el qual “el francès és l’idioma de la República” En aquest informe el Consell dictamina que la resta d’idiomes poden ser permesos però no utilitzats en la vida pública i, per tant, tampoc en àmbits com l’…

El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada de proposicions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l’actitud del parlant envers allò que diu Aquestes oracions simplement declaratives són, en sentit estricte, no modals o no marcades pel que fa al mode Però, existint la possibilitat, en unes llengües determinades, de construir oracions marcades per l’actitud del parlant sobre allò que diu, hom sol considerar les oracions no marcades com si fossin dotades també d’un mode El de les oracions no marcades és l…

El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic

A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…

En l’informe de la visita a Espanya del 2019, el relator de l’ONU per a les minories nacionals Fernand de Varennes constata que l’Estat espanyol es troba encara lluny dels estàndards acceptables de respecte a les minories nacionals Entre d’altres, critica els intents de marginació de les llengües altres que el castellà, que considera inconstitucionals, sobretot en els camps legislatiu i judicial, i la criminalització de les minories nacionals arran, sobretot, de les sentències contra els líders independentistes catalans, per sedició, delicte que insta les autoritats espanyoles a…

L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí

És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011,  Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra…

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and the Religion of Israel 1942 i The Bible and the Ancient…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en…

Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la…