Resultats de la cerca

Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a…

Deixeble del litògraf Enric Piquer i d’una acadèmia de Gràcia Fou illustrador de la revista La Fama i collaborà també a La Tomasa i a L’Esquella de la Torratxa Ingressà al Cercle Artístic 1911 i a l’Agrupació d’Aquarellistes, on esdevindria soci de mèrit Exposà sovint a Barcelona i conreà sobretot el paisatge i la marina El seu germà bessó Eduard Roig i Enseñat Barcelona 1870 — 1949 fou també aquarellista

El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’investigació i…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i donava…

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella…

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986

Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interés metodològic

Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…

Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional , molt representada a Madrid