Resultats de la cerca

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…

Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…

Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni  de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el  Llibre del consolat de mar  a cura de F…

Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris

Pertany a la família dels espàrids Dentex dentex , i posseeix unes fortes dents Hom el troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l’Atlàntic Bé que algunes vegades és un peix litoral, els exemplars més grossos són típics dels fons arenosos superiors als 25 m La seva carn és apreciada Cal destacar-ne el déntol corcovat o corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…

S'obre entre la serra d’Altars, al S, i el tossal de Triador 2 169 m alt, al N

L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari

És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra