Resultats de la cerca

Soci del Club Atano, fou campió de Catalunya de mà amb Villarreal 1968, José Luis del Villar 1969-74 i César Hernando 1976, 1982, 1986 Arribà tres vegades a la fase final del Campionat d’Espanya amb Del Villar i Nicolás Gil

Es fundà el 1921 i posteriorment s’anomenà MA La marca passà a mans de Jesús Batlló, que pilotà un dels seus cotxes en el II Trofeu Armangué i a la Pujada a l’Arrabassada 1923, en què quedà tercer i segon respectivament

Jugador del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya a mà per parelles amb Paco Díaz 1975, 1978 Actuà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el comitè de jutges de Catalunya 1993-94 Fou nomenat Pilotarien Batzarra 1993

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Estudià a París i a Viena Féu una carrera brillant com a concertista i influí damunt Chopin És autor de quatre concerts per a piano i orquestra i d’obres didàctiques encara emprades en l’ensenyament digitació, tècnica de la mà esquerra, etc

Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc

Foren descobertes per l’assistent d’Austen Henry Layard l’any 1878, i constitueixen un document de primera mà, a més del text gravat, com a representació dels exèrcits assiris del segle IX aC La major part de les peces es conserven al British Museum

El seu origen es troba en l’art de la variació cultivat pels instrumentistes de llaüt i de viola de mà Els organistes compongueren ricercari segons la tècnica de la imitació Bach en compongué el 1747 en l' Ofrena musical , com a forma arcaica

S'inicià com a crític cinematogràfic en Le Nouvel Observateur i posteriorment escriví novelles en què reflectí i analitzà els problemes de la seva època Mon village à l’heure allemande 1945, premi Goncourt, Ma moitié d’orange 1972, Voir les passants 1975, etc

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan