Resultats de la cerca

Fundà el Club Petanca Càmping Hispano Masnou, del qual fou primer secretari i després president Fou vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles 1975-81 i president de la seva secció de petanca 1981-85 Fou un dels principals impulsors de la creació de la nova Federació Catalana de Petanca, l’any 1985, i en fou president fins el 1994 També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Petanca 1985-92 Posteriorment fou secretari de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé la medalla de plata de la Federació Francesa de Petanca, la medalla d’or de la Federació Espanyola de…

S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972 També fou jutge internacional…

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Posa en pràctica les directrius establertes al Pla de Museus de Catalunya 2007, segons el qual els museus catalans s’agrupen en quatre grups temàtics o “constellacions” història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals Els objectius de la Xarxa són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les colleccions dels museus membres, i el desplegament de programes de treball conjunts des de les particularitats de cadascun El Museu Nacional d’Art de Catalunya  en constitueix el centre integrador i articulador En el moment de la seva…

Està encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya , com a museu nacional, i la integren, a més de les diverses seus del MAC Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola i Ullastret, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els sis museus més representatius d’aquesta disciplina a Catalunya el Museu Comarcal d’Urgell Tàrrega, el Museu de Gavà , el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, el Museu de Badalona i el Museu de la Noguera Balaguer

Se’n distingeixen tres èpoques 1950-75, 1976-85 i 1987 fins a l’actualitat La primera època correspon a la investigació local i comarcal sota el franquisme en què es tractaren aspectes ideològics i econòmics de fet, la primera publicació, l’any 1950, és l’única que hi havia, a banda de petits treballs publicats aïlladament La segona etapa estigué marcada per una nova visió, una voluntat i una necessitat intenses d’investigar matèries com la història, la didàctica i altres ciències dins l’àmbit local i comarcal El 1985, amb la configuració del Patronat dels Museus Municipals de Sabadell i l’…

És formada per set museus Musèu dera Val d’Aran, Museu Comarcal del Montsià, Museu Etnològic de Barcelona, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà i Museu de la Pesca de Palamós

Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en el cas d'…