Resultats de la cerca
Es mostren 4195 resultats
William Henry Welch
Patologia humana
Patòleg nord-americà.
Dedicat a l’estudi de la bacteriologia, descobrí el Staphylococcus epidermidis albus , i investigà la seva relació amb les ferides infectades Descobrí l’agent causant de la gangrena gasosa Clostridium welchii Fou un dels fundadors de la Johns Hopkins Medical School i un introductor de la medicina científica als EUA
Daniel Webster
Història
Política
Polític nord-americà.
Membre del congrés, defensà la supremacia del poder federal sobre els estats membres de la Unió Fou secretari d’estat 1841-43 i 1850-52 i negocià un tractat fronterer amb el Regne Unit Canadà-Maine, 1842
Warren Weaver
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Autor d’importants treballs sobre la teoria de probabilitats i sobre l’aplicació d’aquesta a l’electromagnetisme Amb The Mathematical Theory of Communication 1949, escrita conjuntament amb CEShanon, endegà el camp de la teoria de la informació
John Broadus Watson
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Considerat com el fundador del conductisme , els seus interessos es dividiren entre la psicologia científica psicologia animal i comparada i la pràctica treballà en una agència de publicitat Segons ell, la psicologia com a ciència de la conducta prescindeix de la introspecció i estableix el principi del condicionament com a únic vàlid Escriví Psychology as the Behaviorist Sees it 1913 i Psychology from the Standpoint of a Behaviorist 1919
James Dewey Watson
Biologia
Biòleg nord-americà.
Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà
Lester Frank Ward
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Geòleg i professor de botànica, basà la seva sociologia en una analogia amb la biologia i s’inspirà en Spencer Director del primer departament de sociologia existent al món, a la Universitat de Chicago, fundà l' American Sociological Review , que aglutinà els principals sociòlegs nord-americans de l’època i influí a tot el món Reformista i evolucionista, anuncià el progrés de la societat industrial i fou un optimista sobre el futur Escriví Dynamic Sociology 1883 i Pure Sociology 1903
Lewis Wallace
Literatura
Escriptor nord-americà.
Advocat i militar, fou governador de New Mexico 1878-81 i ministre delegat a Turquia 1881-85 Conreà especialment la novella històrica, de la qual cal destacar The Prince of India 1893 i sobretot Ben Hur 1880, portada al cinema, entre altres versions, per WWyler el 1959
William Walker
Geografia
Història
Aventurer nord-americà.
El 1853 s’apoderà de la Baixa Califòrnia, però fou derrotat pels mexicans Intervingué després en la guerra civil de Nicaragua i es proclamà president d’aquest país 1856, però en fou expulsat per Costa Rica 1857 El 1860 ocupà Trujillo Hondures, però hagué de fugir, i fou capturat per la marina britànica i lliurat al govern hondureny, que el féu afusellar
Amasa Walker
Economia
Economista nord-americà.
Professor a l’Oberlin College 1842-48 i a Amherst 1859-69, se centrà en qüestions monetàries i fou dels primers a distingir entre empresari i capitalista Publicà el tractat Science of Wealth 1866 El seu fill, Francis Amasa Walker Boston 1840 — 1897, també economista, professor a Yale 1873-81, president del Massachusetts Institute of Technology del 1981 fins a la mort i primer president de l’American Economic Association 1883-97, es dedicà, com el seu pare, a qüestions monetàries i investigà l’origen dels salaris Dels seus escrits destaquen The Wages Question 1876, Money 1878 i Political…
George Wald
George Wald
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg nord-americà.
El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina