Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Jack Butler Yeats
Pintura
Pintor irlandès.
Fill del retratista John Butler Yeats, de molt jove començà la feina artística fent de dibuixant i illustrador També, en una primera època, féu aquarelles amb temes de gitanos, camperols, etc, que recorden l’estil de Steinlen i que exposà a la Royal Academy de Londres Al començament del s XX canvià de tècnica i començà a pintar a l’oli Els seus quadres, així com el seu temperament, són romàntics i fogosos, amb una evident orientació expressionista De fet, alguns paisatges seus s’assemblen molt als de Kokoschka, el qual sentia una profunda admiració per ell
Pieter de Witte
Escultura
Pintura
Pintor i escultor flamenc.
De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’oli…
Faust Morell i Bellet
Pintura
Pintor.
Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid
cric
Cric
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell portàtil o fix emprat per a l’elevació de càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una alçada compresa generalment entre 10 cm i 70 cm.
N’hi ha de mecànics i d’hidràulics Els primers consten generalment d’un mecanisme de cremallera accionat per una maneta o per un joc de palanques a través d’un desmultiplicador de rodes dentades el retrocés de les quals és impedit per cadells altres models es basen en la deformació d’un parallelogram articulat mitjançant la girada d’un cargol de doble rosca Els segons es basen en l’acció d’un èmbol de gran secció que puja en omplir-lo amb oli bombat per un altre èmbol, més petit, que és accionat a mà, mitjançant una palanca
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
terpina
Química
Alcohol dihidroxílic d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
Pot existir en dues formes, d’acord amb la configuració de les cadenes substituents de l’anell L’isòmer cis , que es fon a 105°C, forma un monohidrat cristallí, eflorescent, anomenat hidrat de terpina , el qual es fon amb descomposició a 123°C i ha estat emprat en medicina com a bèquic Per contra, l’isòmer trans , que es fon a 159°C, no origina hidrat La terpina es forma per tractament amb àcid sulfúric diluït en ebullició de l’oli essencial de pi i és emprada com a producte de partida per a l’obtenció de terpineol
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
cotonet
Fitopatologia
Malaltia del taronger, el llimoner i la vinya.
Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina