Resultats de la cerca

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta ,…

Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à…

Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i…

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses…

Estudià amb W Croft, B Gates i JCh Pepusch a Oxford i formà part del cor de la capella reial El 1753 esdevingué organista a York Minster i l’any següent en fou nomenat director del cor El 1756 Jordi III el nomenà organista i compositor a la capella reial, institució que dirigí des del 1757 fins al 1780 El 1757 obtingué el doctorat en música a Cambridge Gran part de la seva producció fou música religiosa, però també compongué nombroses obres per a orgue i clavicèmbal dinterès contrapuntístic Escriví així mateix un tractat de cant i el que es pot considerar un dels primers mètodes…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano,…

Graduat en orgue a l’Acadèmia Reial de Dinamarca, com a compositor tingué una formació autodidàctica Ha rebut el reconeixement internacional gràcies a les obres simfòniques i de cambra És especialment apreciat per la seva música simfònica, gènere en què ha desenvolupat un estil molt personal Compositor destre en l’ús dels complexos orquestrals, les obres més destacades del seu catàleg són les dues simfonies i l’òpera The Handmaid’s Tale 2000 Les seves composicions han estat interpretades per prestigioses formacions orquestrals i solistes vocals Entre els encàrrecs que ha…

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’establí…

Estudià orgue i teoria de la música Treballà com a cornetista en bandes de músics A partir del 1896 dirigí els Mahara’s Minstrels, i més endavant la seva pròpia banda, la Memphis Orchestra, sempre itinerant pel sud dels Estats Units La formació interpretava música de ball, ragtime , arranjaments d’obertures operístiques i composicions del mateix Handy Fou el primer a incorporar elements de blues -que escoltà de cantants i grups rurals- a música orquestral escrita, tal com ho mostren Memphis Blues 1912 i la cèlebre St Louis Blues 1914 Els anys vint s’installà a Nova York com a…

Es formà com a organista al costat del seu oncle i després completà els estudis musicals a Nordhausen i a Quedlinburg Treballà com a organista a Hasselfelde 1664, Quedlinburg 1675 i Halberstadt 1696 Com a teòric, destacà pels seus treballs sobre el simbolisme en la música i el seu fonament teològic Alguns dels seus tractats teòrics foren molt influents en el seu temps En el titulat Orgel-Probe Frankfurt i Leipzig, 1681 proposà un original sistema d’afinació D’altres són Musicae mathematicae Hodegus curiosus Frankfurt i Leipzig, 1686, Hypomnemata musica Quedlinburg, 1697, Harmonologia musica…