Resultats de la cerca

Inicià els estudis de teoria musical a Barcelona amb Josep Cumellas i Ribó i tot seguit els de violí amb Enric Ainaud De caràcter inquiet, estudià estètica i altres matèries de teoria musical Visqué llargues temporades entre França París i Suïssa, on realitzà diverses gires, sovint amb el pianista Ferran Via Publicà articles musicals en la premsa madrilenya i una memòria del moviment artístic espanyol a França i l’Amèrica del Sud Amb el guitarrista Andrés Segovia promogué el cicle Música en Compostela a partir del 1958

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000

Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P Schierback en les disciplines de piano i composició 1933-38 Crític musical en Politiken  1942-49, parallelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J Sibelius, S Prokof’ev i D Šostakovič

Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951 Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin