Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
criptogàmia
Botànica
Part de la botànica que tracta de les plantes criptògames.
Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament
policàrpic | policàrpica
Botànica
Dit de les plantes que floreixen i fructifiquen diverses vegades.
plagiòtrop | plagiòtropa
centúria
Botànica
Lot de cent espècies vegetals diferents; exsiccata
de cent plantes.
salviniàcies
Botànica
Família d’hidropteridals constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants.
Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
suricata

Suricata
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional.
Té una cua llarga i forta, que utilitza per a mantenir-se dret Viu entre dotze i catorze anys, i és principalment insectívor, malgrat que també menja petits vertebrats, ous i plantes Excaven en grup, amb un sentinella que vigila la possible arribada de depredadors Els seus crits tenen un significat específic, relatiu al tipus de depredador i a la seva distància
monestir de Lindisfarne
Monestir
Monestir situat a Northumbria, Anglaterra.
Important centre cultural i religiós, el 685 sant Cutbert hi introduí la regla benedictina, en ésser novament consagrada la reedificada església de Sant Pere La seva escola de copistes fou cèlebre, puix que creà formes pròpies d’entrellaçats, animals i plantes Evangeliari de Lindisfarne , al British Museum de Londres i exercí una gran influència Al segle X la comunitat es traslladà a Durham
traquicarp
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, amb tiges solitàries, de 7 a 15 m d’alt, cobertes de fibres negres, fulles palmades, de color verd fosc, flors grogues i petites, reunides en inflorescències i fruit petit i negre.
Originari del SW de la Xina, és freqüentment cultivat com a ornamental al S i l’W d’Europa És una de les palmeres més resistents al fred El seu valor ornamental s’incrementa quan és cultivada en grups Les fibres del tronc s’utilitzen a la Xina per a fer cordes, i a Europa com a substrat de plantes epifítiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina