Resultats de la cerca

Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol   i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant…

És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig  Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990,  Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la…

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, cursà estudisde direcció de cinema a la Universitat de Colúmbia Nova York i treballà en ràdio i premsa El 1991 realitzà el seu primer curtmetratge, Harlequin Exterminator , al qual seguí l’any següent Intrepidíssima L’any 1995 realitzà Costa Brava Family Album , el seu primer llargmetratge, amb el qual obtingué el premi Ciutat de Barcelona i el premi RNE Sant Jordi Posteriorment dirigí Carinyo, he enviat els homes a la lluna 1998 i Sévigné 2004, per la qual rebé el Premi Nacional de la…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control…

Formació i inicis Trajectòria radiofònica Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996 Presentà els programes En pijama 1983-84, Mikimoto club 1984-89, Oh És el Mikimoto 1987-88 i Pasta gansa 1988-97 Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran A la premsa escrita collabora com a articulista des del 1985 al…

S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a  Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey  Esperando a Godot 1978, de S Beckett  Quan la ràdio parlava de…