Resultats de la cerca

És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de guitarra del seu…

Estudià piano, composició i direcció d’orquestra als EUA i ben aviat treballà com a repetidor i director assistent en diferents teatres d’Europa i Amèrica, com ara la New York City Opera, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Òpera de Frankfurt i l’Òpera de Chicago Collaborà amb Daniel Barenboim a Bayreuth en els muntatges de Tristany i Isolda , Parsifal i L’anell del Nibelung El seu debut com a director tingué lloc a Oslo amb La bohème , de Puccini, i dos anys després dirigí per primer cop al Covent Garden la mateixa òpera pucciniana El 1991 fou nomenat director musical del Théâtre…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat de Fairfield…

Estudià violí al Conservatori de Viena i el 1956 ingressà en l’Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat, en la qual fou violí solista Dos anys més tard fundà el Weller Quartet 1958-69 A partir del 1966 començà a estudiar direcció d’orquestra amb Karl Böhm i Horst Stein El 1968 debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i poc després començà a dirigir a l’Òpera de Viena El 1973 actuà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Londres a la capital britànica El 1988, també a Londres, dirigí la primera interpretació de la reconstrucció feta per Barry Douglas de l’únic moviment…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…

Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr, que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins el 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston,…

Es formà musicalment al Royal College of Music de Londres i amplià la seva formació a Siena, Ginebra i Zuric El 1962 debutà com a mezzosoprano en aquesta ciutat, interpretant Annina a Der Rosenkavalier R Strauss Poc després, passà a la corda de soprano El 1964 es presentà al Covent Garden de Londres com la Leonora d' Il Trovatore i de seguida s’especialitzà en els principals papers wagnerians i straussians El 1966 cantà per primera vegada a Bayreuth, on ha actuat regularment des d’aleshores, com també als principals teatres d’arreu del món, incloent el Metropolitan de Nova York,…

Els Jocs Olímpics d’Hivern i d’Estiu, els Campionats Mundials de futbol i la Copa Amèrica de vela són les tres competicions esportives que, a desgrat de les grans diferències de concepte i de format que presenten, han assolit els impactes mediàtics més grans sobre la població mundial Totes tres tenen una llarga història La XXXII Copa Amèrica La competició de vela que molt aviat es va dir America’s Cup Challenge va començar el 1851, però no a Amèrica, sinó a l’illa de Wright, al Regne Unit I va utilitzar com a base el port de la ciutat de Cowles Com que la va guanyar un equip nord-americà, la…

Vida Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone Bohemios , El dúo de la africana , La gatita blanca i El húsar de la guardia El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a…