Resultats de la cerca
Es mostren 5052 resultats
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia…
Miquel Corominas Queralt
Futbol
Futbolista.
Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…
Vicente Colino Hierro
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols Finalment,…
Jaume Domènech Roca
Futbol
Futbolista.
Extrem dret, fou jugador del RCD Espanyol durant tres temporades 1932-35, però jugà tan sols sis partits El 1935 fitxà pel València Acabada la Guerra Civil, formà part de l’equip Recuperación de Levante i després es reincorporà al València, on jugà dues temporades més 1939-41 Després jugà al Màlaga 1941-44 i retornà a la primera divisió amb el Múrcia, on disputà tres temporades fins el 1947 Posteriorment jugà a l’UE Sants 1947-48, el Viladecans 1948-49, el Gavà 1949-50, el Santboià 1950-51 i, de nou, el Viladecans 1951-52, on es retirà Fou campió de Catalunya 1933 i al juny del…
Gary Graffman
Música
Pianista nord-americà.
Fill de violinista, es formà al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on durant deu anys estudià amb Isabelle Vengerova Un cop graduat, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia, sota la direcció d’Eugene Ormandy, i, parallelament a l’activitat concertística, es perfeccionà amb V Horowitz i R Serkin A vint anys guanyà el Premi Leventritt, que el llançà al circuit internacional, en el qual romangué fins que una lesió a la mà dreta l’obligà a retirar-se, l’any 1979 A partir de llavors ha interpretat tan sols peces escrites per a la mà esquerra El 1980 entrà com a professor a la…
trompeta marina
Música
Instrument de corda, de considerables dimensions, que consisteix en una caixa de ressonància llarga i estreta, triangular o en forma de trapezi, de fons bombat, amb mànec i una sola corda, que es toca amb arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…
transport d’Ekman
Geografia
Transport generat en una massa d’aigua per un vent que bufa sostingudament en una direcció.
Aquest transport, o flux de massa per metre lineal, s’obté integrant verticalment l’espiral d’Ekman distribució de la velocitat al llarg de la columna d’aigua El resultat ja no depèn de la forma concreta de l’espiral, sinó tan sols de l’esforç del vent exercit en la superfície de l’aigua El transport d’aigua integrat en tota la vertical té la direcció perpendicular a la del vent en superfície, dirigit cap a la dreta segons la direcció del vent en l’hemisferi nord, i cap a l’esquerra en l’hemisferi sud El transport d’Ekman és un mecanisme important en la generació de moviments…
José Illán Blanco
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999…
El Mapa geològic de Catalunya
El Mapa geològic de la Catalunya del segle XXI és el resultat d’integrar sis capes d’informació o geotreballs, cadascun dels quals genera una sèrie cartogràfica completa i els corresponents sistemes de bases de dades associades Els geotreballs tenen com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica referents a la totalitat del territori de Catalunya, a les escales adequades per a la planificació territorial i l’urbanisme La informació que conté el Mapa geològic de Catalunya retorna a la societat tot oferint importants beneficis per a l’economia,…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina