Resultats de la cerca
Es mostren 2143 resultats
Mateu Ferrer i Oller
Música
Compositor, organista, director i mestre de capella català.
Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara…
Ralph Leonard Kirkpatrick
Música
Clavecinista i musicòleg nord-americà.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i des d’…
Manuel del Val i Sáiz
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del…
Miquel Sàmper i Rodríguez
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret i ciències polítiques i de l’administració, ha centrat l’activitat professional en la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret a l’habitatge Del 2006 al 2014 fou degà del Collegi d’Advocats de Terrassa, càrrec des del qual, davant l’onada de desnonaments conseqüència de la crisi del 2008, impulsà la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’Estat espanyol i en promogué l’expansió arreu de Catalunya, juntament amb la Taula del Tercer Sector Adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola 2009-14 i…
Àngels Ponsa i Roca
Política
Política.
Diplomada en magisteri 1980 i llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1988, cursà un postgrau en gestió i administració del sistema educatiu 1992 i un màster en gestió pública 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i un postgrau sobre mediació a la Universitat de Barcelona 2004 Professora d’història de l’art a l’Escola Massana 1988-92 El 1989 començà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya CDC i inicià la trajectòria en l’administració com a tècnica superior d’ensenyament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 1991-95 Posteriorment fou cap del…
Charles Michel
Política
Polític belga.
Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del Partit…
Teatre Museu Dalí
Exterior del Teatre Museu Dalí de Figueres, amb la torre Galatea a primer terme
© Fototeca.cat
Museu
Institució cultural inaugurada a Figueres (Alt Empordà) el 1974 com a museu dedicat a la figura del pintor Salvador Dalí.
És emplaçat a l’antic Teatre Principal, obra neoclàssica de l’arquitecte Josep Roca i Bros 1848-50, que fou originalment recreat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero Conté obres i muntatges de Dalí —que hi donà classes públiques de dibuix i pintura—, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de l’artista És un dels museus més visitats de Catalunya El 1984 fou ampliat amb l’adquisició de la torre Gorgot rebatejada amb el nom de torre Galatea i que fou residència de Dalí El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor L’edifici és seu de la…
Lluís Sanç i Manegat
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20).
Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava…
Miquel Roger i Crosa

Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor de sardanes.
Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…
,
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
Arquitectura
Arquitecte i teòric francès.
Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina