Resultats de la cerca

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

Graduat en física per la universitat de Cambridge el 1927, posteriorment estudià economia amb John Maynard Keynes, i es graduà el 1928 El 1930 s’incorporà al King’s College de la Universitat de Cambridge, d’on fou professor en 1951-72 L’any 1931 introduí el concepte de multiplicador , recollit més tard per Keynes

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Fill del rei Robert I, féu costat al rei Lluís IV, però més tard es declarà duc independent Perduda l’aliança amb l’emperador Otó I, tornà al vassallatge de Lluís IV, l’accessió al tron del fill del qual, Lotari I, no pogué evitar Afegí als seus territoris Aquitània i el ducat de Borgonya

Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879

Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda

De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Lligada al Picadero Jockey Club de Barcelona, fou delegada de l’equip durant els anys setanta, l’època de més èxit esportiu del club Després de la desaparició del Picadero formà part del projecte del CB CIBES, més tard Betània-Patmos, fins a la seva desaparició El 1998 fou nomenada històrica del bàsquet català