Resultats de la cerca

S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’alimentats per…

Inicialment eren formades per 30, 50 i fins a 150 homes, amb soldada i sota la direcció del batlle o del regidor de la població on radicaven A partir del 1721 romangueren reduïdes a les tres esquadres de Valls, Rodonyà i Riudoms, que constaven de dotze mossos i un caporal, cadascuna sota el comandament del batlle de Valls Pere Anton Veciana Aquest fou el nucli inicial de les Esquadres de Catalunya o del Batlle de Valls , que s’anaren estenent per tot el Principat fins el 1816 estigueren sota el comandament dels Veciana fins a la fi de l’Antic Règim, el…

Installada a Valls Alt Camp des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap Pere Anton Veciana i Rabassa 1704, fill de Josep Veciana i Moles , filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit , que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset Valls, Alt Camp ~1735 — 1789 des del 1762 després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys,…

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran…

Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…

El centre directiu romangué a Valls, on publicà El Tejedor Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart i la de Reus Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987