Resultats de la cerca
Es mostren 9350 resultats
tango
Música
Ball d’origen argentí aparegut les darreres dècades del segle XIX.
Musicalment incorporava elements de l’havanera, la milonga i el candomblé , i també de la canzonetta italiana i del fandango Primer seguia un ritme de 2/4, però més endavant esdevingué de 4/8, sempre sincopat En el seu origen era la música que s’escoltava als bordells de Buenos Aires Les parelles el ballaven molt juntes i amb moviments que evocaven violència i sexualitat Quan al principi del segle XX el tango sortí dels prostíbuls i es popularitzà entre les diverses capes de la societat, també es convertí en un estil de música cantada, que recordava la sort de la mateixa gent que havien vist…
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
Història
Entitat proteccionista creada a Barcelona vers la fi del s XIX.
El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada per vuit…
Santiago Alcolea i Gil
Història
Art
Historiador de l’art, dedicat amb preferència al s. XVI-XIX.
Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte El 2006 li…
eclecticisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica desenvolupada al segle XIX que barreja elements estilístics diversos.
Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX
roder | rodera
Història
Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).
Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres La figura d’…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
ordenances de Bilbao
Dret administratiu
Ordenances de comerç pròpies de Bilbao, vigents del segle XV al XIX.
El 1459 Bilbao disposava d’unes ordenances primitives per al comerç marítim, assegurances i navegació Creat el consolat per la Casa de Contractació, Carles I, l’any 1511, formà unes noves ordenances que, confirmades per Felip II el 1560, s’addicionaren el 1665 i que, confirmades de nou el 1668, es publicaren el 1691 Reformades el 1731, el comerç de Bilbao en demanà unes de noves, que s’aprovaren el 1737 com a redacció definitiva i que foren objecte de repetides confirmacions Part d’elles es féu d’aplicació a tota la monarquia hispànica per decret de l’any 1805 subsistiren fins al codi de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina