Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
S’inaugura el tren de la Pobla de Segur renovat
Amb la presència dels alcaldes dels municipis del trajecte i del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, s’inaugura la reobertura de la línia de ferrocarril Lleida la Pobla de Segur Pallars Jussà, ara reconvertida amb una funció turística L’entrada en servei ha sofert mesos de retard per les exigències administratives del Govern espanyol
Arxivada la causa contra l’expresident de Societat Civil Catalana
Un jutjat de Manresa arxiva la causa oberta contra l’expresident de Societat Civil Catalana SCC Josep Ramon Bosch, ja que considera que el cas ha prescrit La querella la va presentar el 2016 l’associació jurídica Drets contra Bosch per "amenaçar i injuriar", des d’un perfil fals de Facebook, partidaris de la independència com Artur Mas o David Fernández, entre d’altres
Nomenat el nou cap dels mossos d'esquadra
El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155 El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre
Nomenat un nou secretari de Salut Pública
Medicina
El Departament de Salut, avalat pel govern de la Generalitat, nomena Josep Maria Argimon secretari de Salut Pública en substitució de Joan Guix, que dimiteix per motius de salut Argimon, que manté el càrrec de director gerent de l'Institut Català de la Salut ICS, té com a missió la vigilància de casos de covid-19 en coordinació amb la recentment creada Oficina Covid
Santa Maria de Bell-lloc
Santuari
Santuari del municipi de Palamós (Baix Empordà), als peus de Montagut, sota el castell de Vila-romà.
Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675
Pau Priu
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1683 Treballà amb Joan Grau, pare i fill, i amb Josep Vives Ingressà al collegi de pintors de Barcelona el 1700 És autor de les importants pintures barroques de la volta de la sala capitular de la catedral de Barcelona 1705 Tinent de la companyia de pintors mobilitzada per a la defensa de la ciutat assetjada, morí possiblement en combat l’onze de setembre
Cèsar Nogués i Rovira
Literatura catalana
Poeta.
D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Baudelaire i per Josep Palau i Fabre, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un únic recull, Lassitud Se suïcidà el 1950 La seva poesia és abrandada i desesperada L’ Obra completa es publicà a l’inici dels anys cinquanta El 2004 se’n publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes
Jaume Molgosa i Valls
Literatura catalana
Teatre
Escriptor, director de teatre i actor teatral.
Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de Josep Oriol Molgosa i Valls
,
Fundació Gaietà Huguet
Institució creada el 1919 a Castelló de la Plana per Gaietà Huguet i Breva per a atorgar uns premis anuals a activitats culturals i polítiques valencianistes.
El 1962 es constituí una nova fundació per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra , fill d’Huguet i Breva N'han estat membres, entre d’altres, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Enric Matalí i Timoneda, Emili Beüt, Miquel Peris i Segarra i Josep Fibla i Viciano Des del 1967 concedeix anualment un premi a un estudi lingüístic sobre el català
Floretes de sant Francesc
Recull de narracions (en cinquanta-tres capítols) procedents de l’arreplega de records dels primers companys de Francesc d’Assís, després de la seva mort (1226).
El text italià que la tradició ha transmès, de mitjan s XIV, procedeix d’una versió al toscà dels Actus beati Francisci et sociorum eius Aquest recull ha tingut una gran difusió i ha exercit una influència molt notable en el camp de l’espiritualitat i en el literari N'hi ha versions catalanes, entre d’altres, de J Collell 1909 i de Josep Carner 1909