Resultats de la cerca
Es mostren 26370 resultats
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Tabaquisme
El tabaquisme, una intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac, és l’hàbit tòxic més important de la nostra societat des del punt de vista de la salut pública El consum de tabac afecta una gran part de la població i és una de les causes més importants de mortalitat en el nostre país, ja que es troba en l’arrel de molts trastorns greus, com són particularment el càncer de pulmó i diversos trastorns cardiovasculars, tot i que també és origen de moltes altres alteracions que, si bé no són causa de mort, deterioren notòriament la qualitat de vida
Francesc Grau
Escultura
Escultor, fill de Joan Grau, amb qui col·laborà sovint.
Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat
Francesc Ferran d’Àustria-Este
Història
Arxiduc d’Àustria i cap de la casa ducal dels Este de Mòdena.
Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera Guerra Mundial
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
regulador
Música
Signe relatiu a la dinàmica musical, que és la representació gràfica dels termes italians crescendo i diminuendo o decrescendo, que indiquen canvis graduals de dinàmica que afecten diverses notes.
Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi intervenen
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria Creuza
Bernard François Chauvelin
Política
Polític francès, marquès de Chauvelin.
Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els ultrareialistes