Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Alinyà
Església de Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l’Alzina, a 958 m d’altitud.
Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…
llibreria
Història
Oficis manuals
Professió de llibrer o llibreter.
Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova,…
ministeri
Cristianisme
Ofici al servei de la comunitat cristiana.
L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració eucarística , font i…
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…