Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
travessa
Jocs
Sistema reglamentat d’apostes mútues per a preveure els resultats d’una cosa incerta, com és ara qui guanyarà un partit de futbol, una cursa de cavalls, etc.
El premi corresponent als guanyadors depèn alhora del nombre d’encertants i del diner que hi ha en joc
toqueta
Indústria tèxtil
Treball de ganxet o de punt, de forma triangular o troncocònica, que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn.
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
terçó
Història del dret
Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies; tenien com a centre Garòs, Viella i Bossost, caps de batllia.
Al segle XVI els terçons apareixen subdividits en dos són els anomenats sesterçons i, també, terçons De Bossost sorgiren els de Lairissa i els Quatrellocs del de Viella, els de Marcatòsa i Viella del de Garòs, els d’Arties i Pujòlo
marbre
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Peça plana de marbre o d’una substància anàloga que hom utilitza en diversos oficis i diverses indústries com a taula a fi de fer-hi certes manipulacions.
secció
Disseny i arts gràfiques
Dibuix que representa l’aspecte d’un terreny, d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol com si hagués estat tallat segons un pla determinat.
Hom l’anomena també tall , bé que en dibuix industrial hom distingeix la secció del tall mentre que l’una representa només l’aspecte de la matèria tallada, l’altre recull la projecció sobre el pla de la secció d’elements, detalls, etc, no visibles en la dita secció
rodella
Història
A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.
Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga
rigidesa
Economia
Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.
La rigidesa de l’oferta o de la demanda és emprada per a indicar una insensibilitat d’aquestes a una variació dels preus La rigidesa de costs és emprada per a indicar la inexistència d’economies a escala, és a dir, la relació constant entre costs i producció
regular
Lingüística i sociolingüística
Dit de tota forma lingüística conforme a un paradigma (de flexió nominal o verbal, d’estructura sintàctica, de lleis evolutives de la llengua, etc) considerat com a fonamental.
Un paradigma regular dóna compte del més gran nombre de formes
frenada de recuperació
Transports
Sistema de frenada emprat en algunes locomotores elèctriques, en el qual els motors actuen com a generadors i retornen l’energia elèctrica al cable o al carril conductor.