Resultats de la cerca

El seu nom de soltera era Margaret Wilson De la seva extensa obra sobresurten les novelles Chronicles of Carlingford 1863-76, Salem Chapel 1863 i The Minister's Wife 1869, les quals foren la continuació de l’èxit aconseguit amb Margaret Maitland 1850, fet que la portà a Londres el 1852 A més dels seus contes escocesos, — Miss Majoribanks 1866 i Kirsteen 1890—, és també autora d’importants biografies, com Life of Edward Irwing 1872 i Life of Sir Lawrence Oliphant 1872, dedicada al seu marit

Entre els seus titulars cal esmentar Charles de Rohan París 1715 — 1787, mariscal de França 1758, amic de Lluís XV i de la marquesa de Pompadour i ministre d’estat El seu germà Armand de Rohan París 1717 — Saverne 1756 fou conegut com el cardenal de Soubise L’anomenat palau o hotel de Soubise, a París, rebé aquest nom pel fet d’haver-lo adquirit 1700 François de Rohan, príncep de Soubise, que el reconstruí, i fou des del 1808 seu dels arxius generals de l’Imperi

El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

Condemnat pel fet de participar en una conspiració reialista 1643 coneguda pel seu nom, traí els seus companys, pel qual fet se salvà, però fou exiliat Havent tornat a Anglaterra 1651, dedicà a Cromwell, cosí llunyà seu, A Panegyric to my Lord Protector 1655, bé que més endavant celebrà poèticament el retorn de la monarquia 1660 Fou membre del parlament fins a la seva mort Altres obres seves, que preludien el classicisme anglès, són els reculls Poems 1645, Saint James Park 1661 i Divine Poems 1685

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll