Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Gabriel de Vallseca
Historiografia catalana
Bruixoler i mestre de cartes de navegar.
Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et…
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
Berenguer de Carbonell
Història
Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i hàbil diplomàtic.
Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina
tossal de Carrassumada
Cim
Cim (212 m d’alt.) culminant de la serra de Carrassumada, al municipi de Torres de Segre (Segrià).
S'ubica el santuari de la Mare de Déu de Carrassumada
Campionat de Terrassa
Ciclisme
Competició anual de ciclisme de carretera.
Organitzada per la Unió Ciclista Terrassa des del 1911, tingué caràcter local durant algunes temporades En diverses èpoques prengué els noms de Trofeu Matchless i Trofeu Emilio Martí A partir del 1961 la prova fou organitzada per la Penya Ciclista Nicky’s, adquirí la categoria juvenil i fou puntuable per a la Copa d’Espanya Des del 2003 prengué el nom de Memorial Calmaestra
baronia de Perpinyà
Història
Títol concedit el 1800 al cavaller de Cervera Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.
El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera
Hoyo de Manzanares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al S de la Sierra de Guadarrama.
L’economia és agrícola i en destaca l’avicultura elaboració de mel i la ramaderia bestiar boví És un centre d’estiueig
Cabana de Bergantiños
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a l’esquerra de la ria de Corme e Laxe.
La capital és A Carballa Hi ha mines de tungstè i pedreres de granit i pissarra Dins de la parròquia de Borneiro hi ha el dolmen de Dombate segle IV aC, un sepulcre de corredor collectiu, el millor exemplar del megalitisme a Galícia
concili de Jonquièras
Reunió de vuit bisbes de la Narbonesa i la Marca Hispànica amb el metropolità Arnust de Narbona, el 3 de maig de 909, a la vila de Jonquièras (Provença).
Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona