Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
Rosamunda
Història
Reina dels longobards.
Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861
Vercingetòrix
Història
Cap dels arverns.
Dirigí la insurrecció de les tribus galles contra Juli Cèsar Utilitzant la tàctica de la terra cremada, aconseguí èxits inicials i els derrotà a Gergòvia 52 aC Un cop refets els romans, es refugià a Alèsia , on fou assetjat i hagué de capitular 51 aC Dut a Roma, fou executat
Tezozómoc
Història
Rei dels tepaneques.
Des de la ciutat d’Azcapotzalco anà dominant la resta de les ciutats rivals, situades a la vall central de Mèxic, fins a unificar l’àrea clau del Mèxic central Els seus dominis assoliren una extensió de cinquanta mil quilòmetres quadrats
Amalasunta
Història
Reina dels ostrogots.
Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins
Caupolicán
Història
Cap dels araucans.
Derrotà Pedro de Valdivia, que resultà mort, i el seu successor, Villagrán Fou obligat, però, a retirar-se a les muntanyes, on fou fet presoner, i fou empalat a Cañete El seu renom ve de la relació que de les seves gestes féu Alonso de Ercilla a La Araucana
imatge

Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema
Ravensberg
Història
Antic comtat alemany que abraçava aproximadament els territoris dels actuals Bielefeld, Herford i Halle, a Westfàlia.
El 1346 passà dels comtes homònims als de Jülich, i el 1666, a l’elector de Brandenburg