Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Burhanuddin Rabbani
Política
Polític afganès d’ètnia tadjik.
L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se el cop d’estat…
Girija Prasad Koirala
Política
Polític nepalès.
Fill d’una família nepalesa oposada al règim dels Rana i exiliada a l’Índia, retornà de jove al Nepal, on fou un actiu líder sindicalista El 1948 s’uní al Partit del Congrés Nepalès PCN, del qual fou secretari general del 1975 al 1991 i president des del 1994 Entre el 1951 i el 1959-60 dos germans seus foren primers ministres Després del cop d’estat del rei Mahendra del 1960, Koirala fou empresonat fins el 1967 Exiliat a l’Índia fins el 1980, hi retornà després del referèndum convocat pel rei Birendra que convertí el país en una monarquia semiconstitucional i encapçalà la pressió per a abolir…
Helena Pimenta Hernández
Teatre
Directora i dramaturga castellana.
Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor…
Edward Said
Política
Professor i intel·lectual nord-americà d’origen palestí.
Format a escoles occidentals de Jerusalem i el Caire, es llicencià en literatura a la Universitat de Princeton 1957, i es doctorà a la de Harvard 1964 Professor de la Universitat de Columbia, des del 1963, en fou catedràtic d’anglès i literatura comparada des del 1992 Especialista en teoria literària, en temes àrabs i de Palestina, fou editor de la revista Arab Studies Quarterly Presidí el consell de l’Institute of Arab Studies, i fou membre del Consell Nacional de Palestina També pertangué al Council on Foreign Relations Nova York, al PEN Club i a l’American Academy of Arts and…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Francesc Lacambra i Terradelles
Industrial.
Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859 hom construí…
Edmon Brazès
Literatura catalana
Escriptor.
Activista cultural de la Catalunya del Nord Fou mobilitzat per lluitar a la Primera Guerra Mundial, on començà a escriure els primers versos que publicà a la revista Muntanyes Regalades 1916-19 Posteriorment collaborà amb algunes proses costumistes a Quaderns tunisencs , Vallespir 1931-32, Revue du Roussillon 1933 i Nostra Terra 1936-38, i collaborà també a les revistes Tramontane , Almanac Català Rossellonès , Le Cri Céretan i Lo Gai Saber , amb assaigs i crítiques literàries, entre les quals sobresurten les “Notes sobre Francis Jammes” 1969 Fou membre de La Colla del Rosselló i del Grup…
,
Papitu

Papitu (any 1, núm. 1, 25 de novembre de 1908)
Setmanari
Setmanari satíric.
Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…
Sindicat Barceloní de l’Agulla
Sociologia
Sindicat de caire catòlic fundat a Barcelona el juliol del 1909, amb el suport econòmic d’Agustí Robert i Surís, germà del comte de Torroella de Montgrí.
Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina