Resultats de la cerca

De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter…

Les primeres notícies sobre la presència de compositors a la cort de Màntua daten de l’època de Lluís II m 1478 El seu net Francesc II m 1519 creà el 1510 una capella permanent a la cort, fet que atragué nombrosos músics Els successors de Francesc II també foren bons mecenes, com ara el cardenal Hèrcules, que tenia la seva pròpia capella, tot rivalitzant amb la de la cort en fastuositat Guiglielmo Gonzaga fou compositor i fundador de la basílica palatina de Santa Bàrbara, important centre de producció musical També és notable el patronatge del seu fill Vicenç I, gran amant de la…

El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això…

Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per…

El genearca és Sunigal Sapieha mort el 1330 El seu fill homònim, en ésser batejat, rebé el nom de Simó Sapieha i fou admès dins la noblesa polonesa De dos nets seus es formaren les línies existents la línia dels Sapieha-Różański , els membres de la qual obtingueren la dignitat de prínceps del Sacre Imperi 1700, i la línia dels Sapieha-Kodeński , els membres de la qual foren comtes 1572 i prínceps 1633 del Sacre Imperi La seva ascensió fou obra de Lew Sapieha 1557-1633, gran canceller de Lituània 1589-1623 i principal collaborador del rei Segimon III en les temptatives de satellització del…

Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al cardenal…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió Després el lloc…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta,…

Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales…