Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Antoni Palà i Borràs
Història
Republicà.
Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR
Pau Padró i Cañellas
Història
Polític.
Promogué la Federació de Pagesos del Baix Penedès 1918, patí empresonaments i un atemptat del Sindicat Lliure Fou elegit president de la Unió de Rabassaires 1932 i diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Després fou president del Consell d’Agricultura de la Generalitat 1937 S'exilià l’any 1939 i participà 1946-47 en el govern de la Generalitat a l’exili
Santiago Soler i Pla

Santiago Soler i Pla.
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona
Salvador Vinyals i Galí
Salvador Vinyals i Galí (1931), per Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
Fou alcalde de Terrassa En iniciar-se la guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura 1810 L’any 1812 assistí a les corts de Cadis Més tard 1822 lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat 1829
Joan de Tormo
Cristianisme
Història del dret
Bisbe de Vic (1511-53) i jurista.
Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic
Onofre Bartomeu Ginard
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608
Josep Garcia i Oliver
Història
Polític.
Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83
Simeone Contarini
Història
Política
Diplomàtic venecià.
Fou ambaixador 1602-04 a la cort de Felip III de Castella En els seus reports al senat venecià publicats el 1868 comentà que les limitacions que les lleis privatives de la corona catalanoaragonesa imposaven a l’autoritat reial hi produïren una prosperitat que contrastava amb la decadència castellana Posteriorment fou ambaixador a les corts de Lluís XIII de França i del soldà otomà Mehmet III
Antoni de Coloma i de Melo
Història
Militar
Lloctinent de Sardenya (1595-1604); segon comte d’Elda, fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Alfons.
Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626
Francesc de Paula Jené i Aixalà
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina