Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Santa Maria de Montmagastrell (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de…
cometa de Montoliu

Circ de Montoliu, a la Vall d’Aràn
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
port de la Fontnegra
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2 812 m) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós), dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra , on neix l’Arieja
les Agudes
Serra
Serra que separa la vall d’Espot de la de Cabanes, a la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
El seu punt culminant, el pic de les Agudes 2762 m, domina l’estany de Sant Maurici
estanyer | estanyera
Oficis manuals
Persona que treballa l’estany.
Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis
Els estanys de Sils
Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…
coma Beredera
Coma de la vall de Toran, al terme de Viella (Vall d’Aran), al vessant septentrional de la serra de Pica Palomèra (a la qual s’uneix al cap de Beredera,
de 2 180 m d’altitud, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l' estany de Beredera i afluent del riu de Toran
Martigues
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França.
És port de pesca, emplaçat a la vora de l’estany de Berra Hi ha refineries de petroli
agulla de la Mar
Canal de drenatge i de regadiu a la plana al·luvial de la dreta de la Tet (Rosselló).
Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l’estany de Sant Nazari
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina