Resultats de la cerca

Assistí al concili X de Toledo i féu altres visites a la ciutat Mantingué una estreta relació amb l’arquebisbe Ildefons de Toledo, el qual regracià amb una carta elogiosa la tramesa del seu tractat sobre la virginitat de Maria, i amb Taixó de Saragossa, el qual persuadí, també per carta, que publiqués els seus cinc llibres sobre les Sentències de sant Gregori Hom li atribueix un himne en honor de santa Eulàlia de Barcelona, entorn del sepulcre de la qual havia erigit un monestir

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar

De la família noble dels Fujiwara, fou dama d’honor a la cort de Heianjo Kyoto És autora de la novella Genji monogatari ‘Història del príncep Genji’, 1005-08 considerada l’obra més important de la narrativa japonesa clàssica, hi apareix retratada tota la societat cortesana de l’època, en un estil polit i poètic i amb una gran agudesa psicològica És autora també de Murasaki Shikibu nikki ‘Diari de Murasaki Shibiku’, 1008-10, diari íntim de vàlua literària, i de poesies recollides en diverses antologies

Trinitari calçat, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668 amb diverses poesies en castellà, però per al del 1665 escriví un romanç en català d’uns setanta versos titulat Per sos peus van estos versos També fou fiscal i redactà el “Vexamen” del certamen del 1668, anomenat Justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois Algunes de les seves poesies es publicaren en diversos reculls de l’època fins el 1686

Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”

Defensa format a l’Indústries García, posteriorment Marfil Santa Coloma, on jugà bona part de la seva carrera esportiva, en dues etapes 1999-2005, 2007-11, la major part dels anys a divisió d’honor Aconseguí un ascens a la màxima categoria 2008 També jugà a l’Horcona Pinseque a divisió de plata 2005-07 i la temporada 2011-12 fitxà pel Sala 5 Martorell Amb la selecció catalana aconseguí el Campionat d’Espanya sub-18 1998 També jugà partits amb la selecció catalana absoluta

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Fundat el 1952, durant els primers anys participà en torneigs socials i el Torneig del Vallès Es federà el 1956 i s’inscrigué als Campionats de Catalunya per equips de tercera categoria Fou campió de tercera 1974 i de segona 1986 Guanyà diversos títols de la Copa Catalana a tercera, segona i primera categoria Des de l’any 1986 juga habitualment a la divisió d’honor dels escacs catalans El 1988 participà en el Campionat d’Espanya per equips Disposa d’escola d’escacs

Fou fundat el 1968 amb el nom de Club Hoquei Patí Blanes i la temporada 1980-81 assolí l’ascens a la primera divisió Pujà per primera vegada a la divisió d’honor el 1989 i tornà a fer-ho les temporades 1992-93 i 1998-99 El 2001 arribà l’èxit més important de l’entitat, quan guanyà la Copa del Rei, i el 2004 posà en marxa la Blanes Golden Club, un torneig internacional de seleccions que conquerí dues vegades 2006, 2007