Resultats de la cerca
Es mostren 2983 resultats
Mare de Déu de l’Avellana (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Situació Mapa 362M781 Situació 31TCG812308 El temple de la Mare de Déu de l’Avellana és situat al peu de la pista que duu a Calaf des de Vallmanya i a 2,500 km d’aquesta parròquia És a mà esquerra, i forma un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn L’advocació és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i terme de l’…
Un ladrón de guante blanco
Cinematografia
Pel·lícula del 1945; ficció de 91 min., dirigida per Ricard Gascon i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Productores Asociados Huemir José María Huelín Rocamora, Barcelona ARGUMENT Manuel GBengoa GUIÓ RGascon FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany CANÇONS Vicente Moro i Alberto Díaz Ribeiro SO EPay INTERPRETACIÓ Luis Prendes Jaime Borrell, Silvia Morgan Carmen Rico, Alberto Ribeiro Guante Blanco / Fandanguillo, José Jaspe el bandit Star, Óscar de Lemos el bandit Parabellum, Gema del Río Elena, Mary Santpere Ernestina, José María Ovies Don Miguel Rico, Modest Cid el…
Don Pedro el Cruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 37 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre i tintats en color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Pedro, Domènec Ceret, Josep Durany ESTRENA Barcelona, 31101911 Sinopsi Pedro I, rei de Castella, s’assabenta que els seus tres germans bastards, Don Fadrique, Don Enrique i Don Tello, conspiren per arrabassar-li el tron Per tal d’impedir la conjuració, fa creure a Don Fadrique que vol reconciliar-se amb ell i li demana que el vingui a veure Just…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com…
Josep Maria Aloy i Bosch

Josep Maria Aloy i Bosch
Literatura catalana
Escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil.
A l’edat de divuit anys abandonà el seminari de Vic i cursà filologia catalana a la Universitat de Barcelona Exercí la docència durant quinze anys a Manresa Posteriorment desenvolupà l’activitat laboral al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil Especialista en literatura infantil i juvenil, fou assessor editorial de La Galera des del 1993 i, des del 2012, escriví el blog sobre literatura infantil i juvenil Mascaró de proa , pel qual obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2014 Formà part del jurat…
Les hipocastanàcies
Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…
Necròpoli de la Prada de la Guineu (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca ECSA - JJ Menchón Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF250745 Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats Just sota la…
prudència
Filosofia
En la moral tradicional i en la teologia, una de les quatre virtuts cardinals que consisteix en el discerniment del que és just i que condueix al fi últim de l’home.
justificació
Cristianisme
Acte pel qual Déu, d’una manera totalment gratuïta, transforma l’home en just, de pecador que era, i el salva, no pas a tall d’imputació, sinó amb una renovació efectiva.
Aquesta s’opera per incorporació a la mort i resurrecció de Jesucrist Aquest tema, exposat per Pau en les epístoles als Romans i al Gàlates, constituí després el centre de la polèmica pelagiana i de la instaurada per la Reforma, que menà el concili tridentí a precisar la posició catòlica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina