Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
cotonet
Fitopatologia
Malaltia del taronger, el llimoner i la vinya.
Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat…
Félicien-Joseph-Victor Rops
Félicien-Joseph-Victor Rops Il·lustració per a Les diaboliques (1879), de Jules Barbey d’Aurevilly
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador belga.
De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…
Léopold Survage
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador rus, naturalitzat francès.
A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Constantí Gómez i Salvador
Pintura
Pintor.
Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes
Giuseppe Chiesa Barati
Pintura
Pintor italià possiblement fill de comerciants establerts a Menorca en el període de domini britànic.
Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
Ahmadabad
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia, vora el riu Sabarmati.
Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre…
cable
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.
Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc, o bé amb matèries plàstiques cables secs Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cellulosa o derivats plàstics Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina