Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Faust Morell i Bellet
Pintura
Pintor.
Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid
Jack Butler Yeats
Pintura
Pintor irlandès.
Fill del retratista John Butler Yeats, de molt jove començà la feina artística fent de dibuixant i illustrador També, en una primera època, féu aquarelles amb temes de gitanos, camperols, etc, que recorden l’estil de Steinlen i que exposà a la Royal Academy de Londres Al començament del s XX canvià de tècnica i començà a pintar a l’oli Els seus quadres, així com el seu temperament, són romàntics i fogosos, amb una evident orientació expressionista De fet, alguns paisatges seus s’assemblen molt als de Kokoschka, el qual sentia una profunda admiració per ell
Pieter de Witte
Escultura
Pintura
Pintor i escultor flamenc.
De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz
Félicien-Joseph-Victor Rops
Félicien-Joseph-Victor Rops Il·lustració per a Les diaboliques (1879), de Jules Barbey d’Aurevilly
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador belga.
De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…
Léopold Survage
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador rus, naturalitzat francès.
A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
cric
Cric
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell portàtil o fix emprat per a l’elevació de càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una alçada compresa generalment entre 10 cm i 70 cm.
N’hi ha de mecànics i d’hidràulics Els primers consten generalment d’un mecanisme de cremallera accionat per una maneta o per un joc de palanques a través d’un desmultiplicador de rodes dentades el retrocés de les quals és impedit per cadells altres models es basen en la deformació d’un parallelogram articulat mitjançant la girada d’un cargol de doble rosca Els segons es basen en l’acció d’un èmbol de gran secció que puja en omplir-lo amb oli bombat per un altre èmbol, més petit, que és accionat a mà, mitjançant una palanca
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’Abies balsamea, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos
gresol
Cassoleta inferior de les llumeneres destinada a recollir l’oli que cau del dipòsit.
oliasses
Oleïcultura
Fase aquosa que resta a l’infern del molí un cop separat l’oli.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina