Resultats de la cerca

És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat

Interior esquerre que destacà en el CE Sabadell 1968-71, procedent de l’Ontinyent Amb el conjunt arlequinat disputà 73 partits a primera divisió i marcà 21 gols Després jugà amb el Sevilla 1971-72, amb l’Sporting de Gijón 1972-76 i de nou amb el Sabadell, aquesta vegada una temporada a tercera 1976-77 i dues a segona 1977-79 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Mig volant esquerre, començà a destacar en la Unió Esportiva de Sants al començament de la dècada de 1940 Després jugà al València 1942-43 i l’Hèrcules 1943-45 fins que fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1945-48, amb el qual disputà 47 partits de Lliga Posteriorment jugà en el Sevilla 1948-51 i el Saragossa 1951-52 Formà part dues vegades de la selecció catalana

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057

Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869

Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat