Resultats de la cerca

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484

Mig volant esquerre, començà a destacar en la Unió Esportiva de Sants al començament de la dècada de 1940 Després jugà al València 1942-43 i l’Hèrcules 1943-45 fins que fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1945-48, amb el qual disputà 47 partits de Lliga Posteriorment jugà en el Sevilla 1948-51 i el Saragossa 1951-52 Formà part dues vegades de la selecció catalana

Interior esquerre que destacà en el CE Sabadell 1968-71, procedent de l’Ontinyent Amb el conjunt arlequinat disputà 73 partits a primera divisió i marcà 21 gols Després jugà amb el Sevilla 1971-72, amb l’Sporting de Gijón 1972-76 i de nou amb el Sabadell, aquesta vegada una temporada a tercera 1976-77 i dues a segona 1977-79 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina

Nascut en una família de músics, inicià els estudis musicals molt jove A onze anys celebrà el seu primer concert amb orquestra Concert núm 1 , de Beethoven A catorze finalitzà els estudis al Conservatori de Palma i obtingué el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions Amb divuit anys guanyà el segon premi al Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Valldemossa, el premi extraordinari Magda Tagliaferro i el premi de l’Institut Francès de Barcelona El 1960 es traslladà a París per treballar amb M Tagliaferro Ingressà al Conservatori Nacional Superior de Música de…

Vida El 1910 s’installà amb la seva família a Barcelona Després de fer de ferroviari, com el seu pare, el 1925 fundà la distribuïdora Mundial Films, amb la qual presentà diversos títols estrangers, l’estrella dels quals fou El capità Blood Captain Blood , 1924, David Smith, protagonitzat per J Warren Kerrigan Pel que fa a les produccions espanyoles, la primera que oferí al públic fou El patio de los naranjos 1926, Guillermo Hernández Mir El 1929 s’arriscà a negociar a París, sense intermediaris, un lot de nou títols a l’AAFA alemanya, operació de la qual es ressentí econòmicament, ja que els…

Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època

S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula