Resultats de la cerca

Format a Madrid 1946-49 i a l’Argentina 1950-57, des dels anys seixanta residí habitualment a París, on el 1960 fou cofundador del Groupe de Recherche d’Art Visuel GRAV La seva obra s’inscriu plenament dins del cinetisme  i es basa en la repetició seriada d’elements geomètrics, sovint construïts amb matèries plàstiques, especialment el plexiglàs Té obres en alguns dels museus d’art modern més importants del món i és autor, així mateix, d’obres monumentals com ara el mural del Palais des Congrès de París 1974 El 2008 la seva ciutat natal li dedicà un museu

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

Estudià composició amb el seu oncle al Conservatori de Venècia en 1937-39 Abans, però, estudià als conservatoris de Milà i de Torí Dedicat en un primer moment a la interpretació pianística, posteriorment s’interessà per la creació musical i per la crítica Entre les activitats que dugué a terme destaca l’organització, a Milà, del primer Congrés Internacional de Música Dodecatònica Impartí classes en diferents centres dels Estats Units i de l’Argentina, i entre el 1969 i el 1984 fou director del Varese Liceo Musicale La seva música es decantà cap a l’ús de les tècniques del…

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Practicà el polo des de ben jove seguint la tradició familiar i assolí un hàndicap 0 Competí en l’àmbit internacional representant l’equip Villacampos, juntament amb l’amazona Marjolein van der Win i els genets Jan Schonlau i Darío Campos També formà part d’altres equips, com el que integren Valerie Pizzorno, Valerie Fraychenaud i Brigitte Gauthier Participà en el primer torneig de polo femení sobre neu que es disputà a la localitat argentina de Bariloche 2007 Formà part de l’equip organitzador de la Copa José O’Neill, que es disputa anualment a les installacions del Reial Club…

Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…

Estudià dret a Varsòvia i filosofia a París Entre el 1939 i el 1963 visqué a l’Argentina En les seves obres transforma la realitat en l’allegoria d’una certa idea de l’home en la qual aquest és concebut com un ésser imperfecte i immadur sotmès a la pressió i a la deformació per part de convencions socials, ideologies i estereotips És autor, entre altres, de les novelles Ferdydurke 1938, Trans-Atlantyk 1953, Pornografia 1960, dels drames Iwona księżniczka Burgundii ‘Ivonne, princesa dels Burgundis’, 1938 i Ślub ‘Matrimoni’, 1953, i del Diari 1953-1969 , de publicació pòstuma 1970

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía…