Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Enric Sió i Guardiola
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Il·lustrador i publicitari.
Estudià belles arts S'inicià professionalment el 1960 Treballà per a Editorial Bruguera, collaborà a Sissí , però aviat començà a treballar per a Londres amb un personatge de la seva creació, aviador de la RAF El 1967 assajà un estil propi en els còmics pedagògics Vector de la casa Salvat, que es consolidà a Oriflama , amb els còmics Lavínia 2016 , d’Emili Teixidor, Tirant el Blanc, L’esbós d’un somni , de Cortázar, o la fotonovella La Núria es perd amb Núria Espert Collaborà a la revista Linus durant l’època en què fou la més prestigiosa en el camp dels còmics, i hi féu l’àlbum Aghardi 1969…
Gai Sal·lusti Crisp
Historiografia
Historiador i polític llatí.
De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model dels…
Pedro Ángel de Tarazona
Història
Periodisme
Erudit i periodista.
Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’…
Antonio Colinas
Literatura
Poeta castellà.
La seva obra ha passat de reflectir els corrents literaris imperants esteticisme, culturalisme, etc a ésser una obra més personal i profunda conceptualment Ha publicat Poemas de la tierra y de la sangre 1969, Preludios a una noche total 1969, Truenos y flautas en un templo 1972, Sepulcro en Tarquinia 1975, Astrolabio 1979, En lo oscuro 1981, Noche más allá de la noche 1982, Poesía 1967-1981 1982, Premio Nacional de Poesía, antologia de catorze anys de la seva poesia, Libro de la mansedumbre 1997, Córdoba adolescente 1997, etc El 1999 aplegà tota la seva poesia en el volum Río de sombra…
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…
Lluís Maria Todó i Vila
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…
Maria Badia i Cutchet

Maria Badia i Cutchet
© Parlament Europeu
Política
Política.
Llicenciada en filologia anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professora d’anglès a Sabadell Afiliada a Convergència Socialista de Catalunya 1975, ja dins del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE fou coordinadora de la primera secretaria del PSC-PSOE 1985-94 Dins del PSOE fou coordinadora de la secretaria de relacions Internacionals 1994-96 i del 1996 al 1999 fou cap de la secretaria de presidència del Parlament de Catalunya El 1999 fou elegida diputada del Parlament Europeu pel PSC-PSOE, càrrec que revalidà en les eleccions del juny 2009 Nomenada al juliol…
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò Vista del poble i ruïnes del castell de Castellbó © Fototecacat El 1146 rebé del vescomte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina