Resultats de la cerca

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc

Fou conegut amb el sobrenom de Pròsper Martí El 1733 ingressà en la Companyia de Jesús i fou rector del collegi de Monti-sion de Palma i del d’Eivissa Amb motiu de l’expulsió de la Companyia de la corona espanyola, fou desterrat a Itàlia Centrà les seves investigacions en la història natural, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera Publicà les obres següents Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera 1798 i Storia naturale dell’isola d’Ibiza

Fou tècnic del Sant Miquel de Barcelona durant cinc temporades i alternà el càrrec amb el de seleccionador juvenil territorial de Barcelona Després dirigí l’Arrahona durant cinc temporades El curs 1967-68 fitxà pel Barça i posteriorment pel CE Sabadell 1970-71 i pel SEAT, també a divisió d’honor Fou seleccionador català júnior Exercí d’àrbitre internacional i presidí el Collegi Català d’Àrbitres La màxima competició sènior masculina que organitza la Federació Catalana d’Handbol porta el seu nom

Fundat el 1972, fou impulsat per Joan Canals i Àngel Serra reunint jugadors del collegi de La Salle Debutà amb equips de categories inferiors i el 1978 l’equip juvenil jugà el Campionat d’Espanya com a campió provincial Al principi dels anys vuitanta, tenia més de vint equips El 1985 s’inaugurà el nou pavelló municipal La temporada 1995-96 l’equip sènior femení ascendí a segona divisió estatal i la temporada 2006-07 el sènior masculí pujà a la Copa Catalunya

Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899