Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Nou primer ministre al Líban després de tres mesos de bloqueig
Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció Tot i que el nou primer ministre és sunnita com estipula la constitució del Líban, el decidit suport que rep de Hizb Allah xiïta comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern
Es constitueixen les Corts de la 14a legislatura espanyola
Amb la constitució del Congrés de Diputats i del Senat dona inici la catorzena legislatura de la monarquia parlamentària espanyola Les dues cambres estan presidides per les socialistes Meritxell Batet al Congrés, que repeteix en el càrrec, i Pilar Llop al Senat, elegides en segona votació Els diputats d’ERC, JXCat i la CUP reivindiquen els presos polítics absents a la cambra l’anterior legislatura La mesa del Congrés està formada per PSOE 3, Unidas Podemos 3, PP 2 i Vox 1
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
administració autonòmica
Dret administratiu
Administració pública de nivell intermedi entre l’administració local i l’administració central.
Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc
Consell de Regència
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol creat per la llei orgànica de l’estat de 1967.
Era compost pel president de les corts, el prelat de major jerarquia i antiguitat que fos conseller del regne i pel capità general La seva missió era d’assumir el poder en cas de mort o incapacitat declarada del cap d’estat A la mort del general Franco 20 de novembre de 1975 assumí el poder, i l’exercí fins a la proclamació del rei Joan Carles I, el dia 22 del mateix mes Fou suprimit per la Constitució del 1978
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
corporació
Dret administratiu
Entitat d’interès públic, constituïda per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques o jurídiques per a l’administració i la defensa de llurs interessos.
Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc
Ciutat del Teatre
Teatre
Equipament cultural dedicat a les arts de l’espectacle situat al voltant de la plaça Margarida Xirgu, vora la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
El projecte fou encarregat per l’Ajuntament a Lluís Pasqual el 1997 i el 2000 es formalitzà, juntament amb la Diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre Aquest complex comprèn el Mercat de les Flors —habilitat com a espai escènic municipal—, el Palau de l’Agricultura —nova seu de la Fundació Teatre Lliure i on es troben el Teatre Fabià Puigserver i l’Espai Lliure— i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
Lèpida
Família de patricis romans que, al llarg de la història de la ciutat, ostentaren importants magistratures.
Entre elsseus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina