Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Antonio Marongiu
Història del dret
Historiador del dret sard.
El 1937 fou nomenat professor de dret de la Universitat de Pisa Ha publicat I parlamenti di Sardegna nella storia 1932, Storia del diritto pubblico 1956 i manuals
Ramon Carnicer i Batlle, director d’orquestra del teatre de la Santa Creu de Barcelona
Ramon Carnicer i Batlle és nomenat director d’orquestra del teatre de la Santa Creu de Barcelona i compon una obertura per a l’òpera Il barbiere di Siviglia
Gaetano Braga
Música
Violoncel·lista i compositor italià.
És autor de deu òperes, d’una cantata Saül , de música d’església amb orquestra, de melodies, de Metodo di violoncello i d’un concert per al seu instrument
Sergio Amidei
Cinematografia
Productor i guionista italià.
Debutà el 1924 i fou un dels guionistes més actius del cinema italià Autor del guió Roma, città aperta 1945, Sciuscià 1946, Paisà 1946, Cronache di poveri amanti 1953
Giovanni Battista Bracelli
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
És conegut per la sèrie d’aiguaforts Bizzarrie di varie figure 1624 Fou revalorat pels surrealistes pel fet que construïa les formes humanes utilitzant elements geomètrics, mecànics, o bé naturals
Enzo Cucchi
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…
Ambrogio Lorenzetti
Ambrogio Lorenzetti Al·legoria del bon govern a la ciutat , de la sèrie les Al·legories del bon i el mal govern (1338-40)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor sienès.
La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal…
Carlo Quartucci
Teatre
Director escènic, actor i escenògraf italià.
A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una experiència…
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Realitzà petits papers en publicitat i sèries de televisió com La granja abans que Bigas Luna li donés l’oportunitat d’intervenir a Jamón jamón 1992 Posteriorment ha intervigut en les pellícules Historias de la puta mili 1994, de MEsteban Todo es mentira 1994, d’AÁlvarez Armero Historias del Kronen 1995, de MArmendáriz La Celestina 1996, de GVera Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí 1997, de FSabroso i DAyaso La buena estrella 1997, de RFranco Los años bárbaros 1998, de FColomo Segunda piel 2000, de GVera Son de mar 2001, de Bigas Luna, les tres parts de The Tulse Luper Suitcases 2003-…
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina