Resultats de la cerca

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular

Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…

S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anys trenta del segle XX amb l’auge de les big bands , les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump 1937, de Count Basie

Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…

Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…

Ho és, en català, l’oposició / l /-/ l /, atès que no hi ha cap altre fonema que presenti alhora els trets comuns de consonant, oral, lateral i sonor