Resultats de la cerca

El peu pla és un defecte del peu que consisteix en una disminució de l’altura de la volta plantar i en la desviació del taló cap enfora Igualment, el peu pla és un trastorn músculo-esquelètic molt habitual Probablement, hi ha una predisposició a ésser-ne afectat en el conjunt dels éssers humans, perquè els peus no s’han adaptat del tot encara al bipedisme A més d’aquesta predisposició general, les causes més freqüents són la laxitud excessiva dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs de la cama i el peu En una gran majoria de casos, el peu pla no comporta molèsties acusades Els…

Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A…

És dividit en dos nuclis, Capdevila amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1 124 m alt i el Barri, a l’W El nucli vell, Capdevila, abans emmurallat, constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell

Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó 364 m alt de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial de  Sant Pere de Viladecavalls , traslladada modernament vora la Colònia Jorba, únic nucli de població del terme

Els israelites hi introduïren el culte a Jahvè i fou cèlebre en la història dels patriarques i a l’època dels jutges Per les excavacions hom ha descobert que era poblat des de la primera edat del bronze Correspon a l’actual Bētīn

D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars

Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII

A l’edat mitjana contribuí a la formació de la llengua literària italiana anomenada toscana gràcies principalment a l’obra de Dant, de Boccaccio i de Petrarca Ha estat la base principal damunt la qual ha estat construït l’italià actual italià

Des de l’edat mitjana era un ofici controlat, de fet, pels paraires, habitualment no reglamentat ni protegit, doncs, per l’organització gremial hom l’exercia, molt sovint, a les zones rurals, i, fonamentalment, l’exercien les dones, com el de filador

Hom hi inicià les colleccions al final del segle XVIII Ha sofert diversos trasllats Reuneix troballes arquelògiques saguntines des de l’Eneolític fins a l’edat mitjana La part més interessant són les colleccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia