- El peu pla és un defecte del peu que consisteix en una disminució de l’altura de la volta plantar i en la desviació del taló cap enfora.
- Igualment, el peu pla és un trastorn músculo-esquelètic molt habitual. Probablement, hi ha una predisposició a ésser-ne afectat en el conjunt dels éssers humans, perquè els peus no s’han adaptat del tot encara al bipedisme. A més d’aquesta predisposició general, les causes més freqüents són la laxitud excessiva dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs de la cama i el peu.
- En una gran majoria de casos, el peu pla no comporta molèsties acusades. Els símptomes, però, depenen de la causa que l’ha generat i del temps d’evolució del trastorn. En els infants, els símptomes es redueixen habitualment a una molèstia en caminar, una coixesa lleu o la presència de les deformacions característiques del peu. En els adults, el símptoma més freqüent és el dolor. De vegades, es poden presentar desviacions de la columna vertebral causades per l’alteració mecànica de l’estàtica que el peu pla implica.
- Sovint, els pares tenen por que els seus fills petits no tinguin els peus plans, però en general aquest temor és injustificat. Cal pensar que fins a dos anys d’edat hi ha un grau discret de peu pla fisiològic. D’altra banda, l’aspecte grassonet que caracteritza els peus dels nens d’aquesta edat fa menys evident la curvatura plantar.
- És molt important de diagnosticar el peu pla precoçment, perquè el tractament és més efectiu i senzill com més aviat s’inicia. El fet que la part interna dels talons de les sabates es gasti molt més de pressa que la part externa és un indici que suggereix, en els infants que han començat a caminar, l’existència d’aquesta alteració. Però la diagnosi segura no es pot efectuar, en general, fins a tres anys d’edat, quan les estructures del peu ja han assolit un cert grau de maduresa.
- Les mesures terapèutiques inclouen l’ús de plantilles ortopèdiques, però és equivocat de pensar que convé utilitzar-ne per tal de prevenir l’aparició del peu pla o emprar-ne d’estàndards per a intentar de corregir el defecte. D’una banda, el peu pla no es pot prevenir amb les plantilles, ja que no potencien el desenvolupament de les estructures òsteo-musculars del peu normal. D’altra banda, com que les alteracions biomecàniques del peu pla poden ésser molt diferents d’un cas a un altre, les plantilles ortopèdiques han d’ésser confeccionades especialment per a cada cas concret. En canvi, l’ús de plantilles estàndard pot resultar contraproduent, ja que no necessàriament corregeixen el defecte específic de cada cas particular.
- Tot i que és relativament fàcil de corregir durant la infantesa, en l’edat adulta la deformació ja ha estat consolidada i per corregir-la cal recórrer a la cirurgia. Així, actualment hom tendeix a efectuar-ne el tractament durant la infància, encara que no provoqui molèsties.
- La millor manera de prevenir el peu pla en l’infant és l’enfortiment de la musculatura de la cama i el peu amb alguns exercicis físics realitzats cada dia. Així, per exemple, convé que camini de puntetes i que ho faci també recolzant-se als talons i el cantell extern dels peus alternativament. Igualment, és molt beneficiós caminar amb els peus descalços per terrenys irregulars i naturals, com ara la platja.