Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
vespa

Vespula germanica
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era,…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra…
Sant Esteve de Covengos o Coneges (Perpinyà)
Art romànic
El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve…
Sant Martí de Capolat
Art romànic
L’església de Sant Martí de Capolat, situada a l’antiga Vall de Lord i al comtat d’Urgell, pertanyia a la jurisdicció del bisbat d’Urgell Sant Martí fou una de les primeres esglésies preromàniques de la comarca la seva estructura fou modificada al llarg dels segles XVII i XVIII i avui l’edifici no conserva cap testimoni de la seva obra romànica Situada a 1 287 metres d’altitud dins l’antic terme del castell de Capolat, formava part inicialment de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment passà a engrossir els dominis de la casa comtal de Cardona el segle XVII el lloc de Capolat formava part de…
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període…
Shrimati Indira Gandhi
Història
Estadista índia.
Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…
Thomas Carlyle
Literatura anglesa
Historiografia
Crític, historiador i assagista anglès.
Estudià a la Universitat d’Edimburg 1809-13 Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume Traduí el Wilhelm Meister de Goethe 1824, i escriví Life of Schiller 1825 El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres El “Fraser's Magazine” en publicà la novella Sartor Resartus The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh 1833-34, que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme Seguí la History of French Revolution 1837…
Marguerite Duras
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina